“El polític es converteix en estadista quan comença a pensar en les pròximes generacions i no en les pròximes eleccions” (W.Churchill).
Dissortadament aquí només tenim polítics i, a més, no ens enganyem, la majoria d’ells de poca monta. D’estadistes no n’hi ha pràcticament cap; almenys aquesta és la meva percepció, crec que força realista.
Convé aclarir que quan dic que “aquí només tenim polítics”, em limito a considerar exclusivament el reduït món de la petita política, la política dels partits que ja coneixem.
De fet, a Catalunya, d’estadistes potencials sí que n’hi ha, tots en coneixem algun, però acostumen a ser persones que dissortadament no tenen cap interès per entrar en política en les condicions actuals de dictadura de les cúpules, promoció de la mediocritat, llistes tancades i submissió absoluta al líder (“el que se mueve no sale en la foto”).
Dissortadament aquí només tenim polítics i, a més, no ens enganyem, la majoria d’ells de poca monta. D’estadistes no n’hi ha pràcticament cap; almenys aquesta és la meva percepció, crec que força realista.
Convé aclarir que quan dic que “aquí només tenim polítics”, em limito a considerar exclusivament el reduït món de la petita política, la política dels partits que ja coneixem.
De fet, a Catalunya, d’estadistes potencials sí que n’hi ha, tots en coneixem algun, però acostumen a ser persones que dissortadament no tenen cap interès per entrar en política en les condicions actuals de dictadura de les cúpules, promoció de la mediocritat, llistes tancades i submissió absoluta al líder (“el que se mueve no sale en la foto”).
