Aquesta frase tampoc és meva, és del Rei d’Espanya. El que quedarà de la reunió de Santiago de Xile, de la oficialment anomenada XVII Cumbre Iberoamericana, “...un invent que la immensa majoria dels ciutadans no sap, ni falta que li fa, per a què serveix ni qui es fa càrrec del compte, encara que ho sospitem...” (*) serà l'incident entre, per una banda, els caps d'estat i de govern d'Espanya i, per l’altra, els presidents de Veneçuela i Nicaragua.
Algú podria recordar de memòria una sola de les resolucions o acords presos en alguna de les setze trobades anteriors? Doncs és això, és el que deia. De les 16 reunions anteriors no en queda res, i de la dissetena en quedarà aquest incident.
Fins i tot l'expresident del govern espanyol, Sr. Aznar, després de quasi quatre anys de no fer-ho, va trucar al seu successor en el càrrec per agrair-li la seva intervenció, utilitzant aquestes paraules textuals: "Lo cortés no quita lo valiente".
El paperet del Rei d’Espanya. “Ho sento pels milions d'espanyols que ahir semblaven encantats amb la performance reial, però l'incident protagonitzat pel monarca em va semblar lamentable, fins al punt de fer-me sentir quelcom semblant a la vergonya aliena” (*).
Un cap d’estat no hauria de perdre mai els papers, i tant el fet de tutejar als seus peculiars col·legues com el d’aixecar-se i marxar de la reunió van esdevenir una claríssima pèrdua de papers, com també ho van ser les intervencions, al meu entendre totalment provocadores, dels presidents Chávez i Ortega. Tots tres van quedar, al meu entendre, a la mateixa alçada diplomàtica, i deixem les valoracions morals pels entesos.
Hi ha persones que els agrada molt que el seu cap d’estat els tutegi, i l’hi fan reverencies i el que toqui; res a dir. Però n’hi ha d’altres, entre ells el president Chávez i jo mateix, que no ens agrada aquesta familiaritat, especialment si llavors no s’admet la reciprocitat de tracte, que això és el que passa en aquest cas. ("Mira Rei, o mira Juan Carlos, o mira Borbón, lo que pasa es que tú...” algú s’imagina un diàleg en aquests termes?). I tampoc val que el cap d’estat deixi de banda la seva proverbial neutralitat política i marxi d’una reunió d’aquesta mena, sabent que a continuació se’n farà, necessàriament, una interpretació política partidista del seu gest. Llavors, com sempre passa, tots els partits escombrem cap a casa; només cal veure el que ha passat des del ja famós “Por qué no te callas?”
Només una consideració final. Per primer cop i sense que serveixi de precedent, sobre aquest tema estranyament coincideixo bastant amb el Sr. Jesús Cacho, director d’El Confidencial. I tal com va dir Aznar a Zapatero, jo també m’apunto a que "Lo cortés no quita lo valiente".
(*) Jesús Cacho, director del diari digital El Confidencial, 12/11/07, (traducció lliure de l’autor).
Algú podria recordar de memòria una sola de les resolucions o acords presos en alguna de les setze trobades anteriors? Doncs és això, és el que deia. De les 16 reunions anteriors no en queda res, i de la dissetena en quedarà aquest incident.
Fins i tot l'expresident del govern espanyol, Sr. Aznar, després de quasi quatre anys de no fer-ho, va trucar al seu successor en el càrrec per agrair-li la seva intervenció, utilitzant aquestes paraules textuals: "Lo cortés no quita lo valiente".
El paperet del Rei d’Espanya. “Ho sento pels milions d'espanyols que ahir semblaven encantats amb la performance reial, però l'incident protagonitzat pel monarca em va semblar lamentable, fins al punt de fer-me sentir quelcom semblant a la vergonya aliena” (*).
Un cap d’estat no hauria de perdre mai els papers, i tant el fet de tutejar als seus peculiars col·legues com el d’aixecar-se i marxar de la reunió van esdevenir una claríssima pèrdua de papers, com també ho van ser les intervencions, al meu entendre totalment provocadores, dels presidents Chávez i Ortega. Tots tres van quedar, al meu entendre, a la mateixa alçada diplomàtica, i deixem les valoracions morals pels entesos.
Hi ha persones que els agrada molt que el seu cap d’estat els tutegi, i l’hi fan reverencies i el que toqui; res a dir. Però n’hi ha d’altres, entre ells el president Chávez i jo mateix, que no ens agrada aquesta familiaritat, especialment si llavors no s’admet la reciprocitat de tracte, que això és el que passa en aquest cas. ("Mira Rei, o mira Juan Carlos, o mira Borbón, lo que pasa es que tú...” algú s’imagina un diàleg en aquests termes?). I tampoc val que el cap d’estat deixi de banda la seva proverbial neutralitat política i marxi d’una reunió d’aquesta mena, sabent que a continuació se’n farà, necessàriament, una interpretació política partidista del seu gest. Llavors, com sempre passa, tots els partits escombrem cap a casa; només cal veure el que ha passat des del ja famós “Por qué no te callas?”
Només una consideració final. Per primer cop i sense que serveixi de precedent, sobre aquest tema estranyament coincideixo bastant amb el Sr. Jesús Cacho, director d’El Confidencial. I tal com va dir Aznar a Zapatero, jo també m’apunto a que "Lo cortés no quita lo valiente".
(*) Jesús Cacho, director del diari digital El Confidencial, 12/11/07, (traducció lliure de l’autor).
