Als Estats Units d’Amèrica cada quatre anys els partits polítics han de triar els seus candidats per competir per la presidència del país en les eleccions que se celebren, indefectiblement, el dimarts següent al primer dilluns de novembre dels anys de traspàs. Així ho estableix la constitució americana del segle XVIII i la manera de fixar la data els deu funcionar prou bé doncs fins ara no ha prosperat cap esmena per modificar-ho.
Per tal de triar el candidat més idoni, els partits utilitzen el peculiar sistema dels caucus, que no deixen de ser una mena de reunions de veïns, més o menys nombroses i d’assistència totalment voluntària, on després de contrastar les ofertes d’uns i altres i discutir-ho tot públicament, decideixen per votació, secreta o a mà alçada segons cada cas, quin és el candidat més adient per tal de competir al novembre per la presidència del país.
També cada quatre anys, és ja un clàssic que a la vella Europa es poden llegir opinions crítiques i fins i tot burletes sobre aquest peculiar sistema d’elecció. Intel·lectuals europeus de reconeguda solvència argumenten en contra dels caucus al·legant que, democràticament, el sistema té moltes mancances i pontificant amb els tòpics ja coneguts, que si els americans són molt infantils, que si naps, que si cols, que si xirivies. Tenen una part de raó, el sistema americà és manifestament millorable.
El que passa és que l’alternativa als caucus americans, el nostre sistema, és de lluny molt pitjor, força més peculiar i encara menys democràtic, tant menys que es podria dir que de democràtic el nostre sistema per elegir els candidats no en té res. Aquí, el caucus per escollir candidat està format per la cúpula de la cúpula del partit, la cupulíssima, sovint formada únicament per la persona que es troba al capdavant (president o secretari general, segons l’estructura de poder de cada partit) que, si pot, tira pel dret i s’hi posa ell mateix com a candidat. I la resta de la cúpula diu amen.
Mentre aquí no siguem capaços d’establir un sistema millor per l’elecció dels candidats, penso que no hi ha cap base per criticar els americans per aquest motiu. Podem criticar-los per un munt de coses, el llimb legal de Guantánamo per exemple, però no per el sistema dels caucus precisament.
Per tal de triar el candidat més idoni, els partits utilitzen el peculiar sistema dels caucus, que no deixen de ser una mena de reunions de veïns, més o menys nombroses i d’assistència totalment voluntària, on després de contrastar les ofertes d’uns i altres i discutir-ho tot públicament, decideixen per votació, secreta o a mà alçada segons cada cas, quin és el candidat més adient per tal de competir al novembre per la presidència del país.
També cada quatre anys, és ja un clàssic que a la vella Europa es poden llegir opinions crítiques i fins i tot burletes sobre aquest peculiar sistema d’elecció. Intel·lectuals europeus de reconeguda solvència argumenten en contra dels caucus al·legant que, democràticament, el sistema té moltes mancances i pontificant amb els tòpics ja coneguts, que si els americans són molt infantils, que si naps, que si cols, que si xirivies. Tenen una part de raó, el sistema americà és manifestament millorable.
El que passa és que l’alternativa als caucus americans, el nostre sistema, és de lluny molt pitjor, força més peculiar i encara menys democràtic, tant menys que es podria dir que de democràtic el nostre sistema per elegir els candidats no en té res. Aquí, el caucus per escollir candidat està format per la cúpula de la cúpula del partit, la cupulíssima, sovint formada únicament per la persona que es troba al capdavant (president o secretari general, segons l’estructura de poder de cada partit) que, si pot, tira pel dret i s’hi posa ell mateix com a candidat. I la resta de la cúpula diu amen.
Mentre aquí no siguem capaços d’establir un sistema millor per l’elecció dels candidats, penso que no hi ha cap base per criticar els americans per aquest motiu. Podem criticar-los per un munt de coses, el llimb legal de Guantánamo per exemple, però no per el sistema dels caucus precisament.
