En l’àmbit català, la crosta comprèn, bàsicament, CiU. Pel que fa a Esquerra (abans ERC) fins fa uns anys també hi era però ara ni ells mateixos saben on són. De fet sí que ho saben, són els responsables del govern crostó que hi ha ara mateix a Catalunya, govern liderat, no ho oblidem, per un membre destacat de l’executiva del PSOE del carrer Ferraz de Madrid.
El crostó seria la sucursal del PSOE coneguda com a PSc i els seus escolanets, els comunistes i ex, que manen molt més del que els pertocaria pel poc suport polític que tenen. I com s’ha dit abans, ara Esquerra també forma part del crostó.
La resta de les forces parlamentàries, franquícia del PP i Sitadans, quedarien, com si diguéssim, desclassificades, ni crosta ni crostó, però tots plegats tan sols representen el dotze i mig per cent dels diputats del Parlament. Políticament irrellevant.
En l’àmbit del país veí que encara ens tutela la cosa és molt més senzilla o, per a nosaltres, més complicada, segons com es miri. La crosta d’allà són, bàsicament, tots els partits. Tenen majoria absoluta per no parlar d’una quasi unanimitat, circumstància que els permet fer el que els convingui, des de Loapas de tota mena fins a ... no se sap fins on voldran estirar la corda.
El crostó d’allà seria ideològicament més o menys com el d’aquí però en cas d’haver d’optar entre crosta i crostó, els ambivalents tenen molt clar que la crosta comuna és prioritaria, fins i tot si s’ha de deixar de banda el crostó. Antes roja que rota; antes azul que rota. És el que hi ha, ni més ni menys.
El crostó seria la sucursal del PSOE coneguda com a PSc i els seus escolanets, els comunistes i ex, que manen molt més del que els pertocaria pel poc suport polític que tenen. I com s’ha dit abans, ara Esquerra també forma part del crostó.
La resta de les forces parlamentàries, franquícia del PP i Sitadans, quedarien, com si diguéssim, desclassificades, ni crosta ni crostó, però tots plegats tan sols representen el dotze i mig per cent dels diputats del Parlament. Políticament irrellevant.
En l’àmbit del país veí que encara ens tutela la cosa és molt més senzilla o, per a nosaltres, més complicada, segons com es miri. La crosta d’allà són, bàsicament, tots els partits. Tenen majoria absoluta per no parlar d’una quasi unanimitat, circumstància que els permet fer el que els convingui, des de Loapas de tota mena fins a ... no se sap fins on voldran estirar la corda.
El crostó d’allà seria ideològicament més o menys com el d’aquí però en cas d’haver d’optar entre crosta i crostó, els ambivalents tenen molt clar que la crosta comuna és prioritaria, fins i tot si s’ha de deixar de banda el crostó. Antes roja que rota; antes azul que rota. És el que hi ha, ni més ni menys.
