Encara no he descobert si el presidente només és un mentider compulsiu o és un frívol sense escrúpols, o potser una combinació d’ambdues virtuts. No sé que és pitjor. Però els fets són els fets i són incontrovertibles. Puc arribar a admetre que, almenys al principi, l’home anés de bona fe i es cregués el que deia. Però aviat va descobrir que tot el que fos fotre el noreste li era molt rendible políticament en altres zones de l’estat. Aquí potser s’arrisca a perdre cinc vots, si els perd, cosa que encara està per veure, però allà en guanya cinquanta, sense cap mena de dubte. Els seus rivals polítics ja ho havien descobert abans i actuen en la mateixa direcció des de fa, almenys, vuit anys, des que don José Maria va assolir la majoria absoluta.
Ara ja no hi ha cap dubte. La penúltima prova és el no traspàs de les rodalies Renfe. (Entre nosaltres, ens han fet un favor però això ara mateix no es pot dir). Ell ha vedat el traspàs no pas per ajudar-nos sinó per purs interessos electorals. Ja des d’abans de ser president, de totes les promeses que ha anat fent referides específicament al noreste no n’ha complert cap, però és que cap ni una. Almenys no he sabut trobar-ne cap, i això que les he buscat fins i tot a l’hemeroteca de El País.
Un pensament anònim diu que “hom pot enganyar-ne uns quants tota la vida, i pot enganyar tothom una temporada, però no pot enganyar tothom tota la vida”. Jo començo a tenir els meus dubtes que això es compleixi sempre. Molt em temo que el pitjor llegat que quedarà del mandat d’aquest home sigui la seva reelecció, d’aquí dos mesos, per a un segon mandat. Els entesos diuen que això només pot ser possible amb als vots recollits en el granero catalán, situat bàsicament a determinats districtes de Barcelona i a la comarca del Baix Llobregat, precisament una de les zones més afectades pel desgavell dels trens de rodalies.
Ara ja no hi ha cap dubte. La penúltima prova és el no traspàs de les rodalies Renfe. (Entre nosaltres, ens han fet un favor però això ara mateix no es pot dir). Ell ha vedat el traspàs no pas per ajudar-nos sinó per purs interessos electorals. Ja des d’abans de ser president, de totes les promeses que ha anat fent referides específicament al noreste no n’ha complert cap, però és que cap ni una. Almenys no he sabut trobar-ne cap, i això que les he buscat fins i tot a l’hemeroteca de El País.
Un pensament anònim diu que “hom pot enganyar-ne uns quants tota la vida, i pot enganyar tothom una temporada, però no pot enganyar tothom tota la vida”. Jo començo a tenir els meus dubtes que això es compleixi sempre. Molt em temo que el pitjor llegat que quedarà del mandat d’aquest home sigui la seva reelecció, d’aquí dos mesos, per a un segon mandat. Els entesos diuen que això només pot ser possible amb als vots recollits en el granero catalán, situat bàsicament a determinats districtes de Barcelona i a la comarca del Baix Llobregat, precisament una de les zones més afectades pel desgavell dels trens de rodalies.
·
El que passa és que aquí, al noreste, també tenim virtuts, i això s’ha de reconèixer. Una de les nostres grans virtuts és que som molt masoquistes. I amb l’excusa fàcil de que els altres són uns impresentables, que ho són i de bon tros, tenim una certa tendència malaltissa a tornar a votar a aquells que més ens han perjudicat. I així ens va.
