La primera part d’ aquest article la trobareu aquí.
Durant els darrers dies de desembre i aquests primers dies de gener a Barcelona estem patint una nova vaga dels conductors d’autobusos urbans de l’empresa municipal TMB. Fins aquí res a dir, el dret de vaga està reconegut per les nostres lleis. Ara bé, en una vaga d’aquestes característiques s’hi solen decretar uns serveis mínims. En aquest cas, la Generalitat estableix que durant les tres primeres hores del matí i les tres darreres hores de la tarda hi ha d’haver el 50% del servei en totes les línies. Alguns il·lusos pensàvem que si es fixen uns serveis mínims és perquè és compleixin. Doncs bé, aquí ja hi podem començar a dir alguna cosa: no cal utilitzar cap calculadora electrònica per adonar-se que els serveis mínims no s’han complert, ni molt menys, en el percentatge decretat. Qui digui el contrari és un mentider.
Per altra banda, tractant-se d’una vaga convocada per uns sindicats que no deixen de ser minoritaris dins de l’empresa TMB, em pregunto com és possible que durant la resta de les hores no cobertes pels serveis mínims no es vegi ni un sol autobús circulant pels carrers de Barcelona. Hem d’entendre que TOTA la plantilla de l’empresa s’ha sumat voluntàriament a la vaga, sense amenaces, sense coaccions? Vol dir això que no hi ha CAP conductor de TMB que aquests dies vulgui treballar?
Ho sento, no m’ho crec. Per començar, en les assemblees on es discuteix i es decideix la continuïtat de la vaga, les votacions es fan sempre a mà alçada; almenys així ens ho mostra la tele. Si això no és votar coaccionat que venga Dios y lo vea. I ho escric expressament en espanyol perquè no deixa de ser també força simptomàtic que l’idioma vehicular d’aquestes assemblees no és precisament el català.
Sempre he tendit a mirar-me amb suspicàcia fenòmens estranys com ara les eleccions a la búlgara, les unanimitats a la cubana i, en definitiva, el pensament únic que tant des de l’esquerra com des de la dreta ens intenten imposar dia sí i dia també, els uns per unes coses i els altres per les oposades, o just a l’inrevés. Doncs bé, no em crec que cap treballador de TMB no vulgui treballar durant la vaga, especialment tenint en compte que aquests senyors estan bastant més ben pagats que la mitjana dels treballadors d’aquest país.
Els responsables de totes aquestes irregularitats són, per part de l’empresa: Jordi Hereu, alcalde de Barcelona; Assumpta Escarp, presidenta de l’empresa; Didac Pestaña, vicepresident executiu; Constantí Serrallonga, conseller delegat, i Ignasi Armengol, director general.
Per part dels treballadors, només m’ha estat possible saber-ne un nom concret: Saturnino Mercader, president del comitè d’empresa. Els fils d’aquesta vaga els mouen els sindicats minoritaris CGT (que en la seva web s’autodefineixen com a anarcollibertaris) i ACTUB (que en la seva web, amb tantes faltes d’ortografia i sintaxis com feia temps que no veia, ens aclareixen que Barcelona es la capital de la Autonomia de Catalaunya, España). A Barcelona, capital de l’autonomia de Tasta l’ungla, España, estem doncs lligats de mans i peus, en mans d’uns anarcos i d’uns indocumentats que més que treballadors semblen que s’hagin fet els amos de l’empresa. Segueix la kale borroka sindical amb total impunitat.
Durant els darrers dies de desembre i aquests primers dies de gener a Barcelona estem patint una nova vaga dels conductors d’autobusos urbans de l’empresa municipal TMB. Fins aquí res a dir, el dret de vaga està reconegut per les nostres lleis. Ara bé, en una vaga d’aquestes característiques s’hi solen decretar uns serveis mínims. En aquest cas, la Generalitat estableix que durant les tres primeres hores del matí i les tres darreres hores de la tarda hi ha d’haver el 50% del servei en totes les línies. Alguns il·lusos pensàvem que si es fixen uns serveis mínims és perquè és compleixin. Doncs bé, aquí ja hi podem començar a dir alguna cosa: no cal utilitzar cap calculadora electrònica per adonar-se que els serveis mínims no s’han complert, ni molt menys, en el percentatge decretat. Qui digui el contrari és un mentider.
Per altra banda, tractant-se d’una vaga convocada per uns sindicats que no deixen de ser minoritaris dins de l’empresa TMB, em pregunto com és possible que durant la resta de les hores no cobertes pels serveis mínims no es vegi ni un sol autobús circulant pels carrers de Barcelona. Hem d’entendre que TOTA la plantilla de l’empresa s’ha sumat voluntàriament a la vaga, sense amenaces, sense coaccions? Vol dir això que no hi ha CAP conductor de TMB que aquests dies vulgui treballar?
Ho sento, no m’ho crec. Per començar, en les assemblees on es discuteix i es decideix la continuïtat de la vaga, les votacions es fan sempre a mà alçada; almenys així ens ho mostra la tele. Si això no és votar coaccionat que venga Dios y lo vea. I ho escric expressament en espanyol perquè no deixa de ser també força simptomàtic que l’idioma vehicular d’aquestes assemblees no és precisament el català.
Sempre he tendit a mirar-me amb suspicàcia fenòmens estranys com ara les eleccions a la búlgara, les unanimitats a la cubana i, en definitiva, el pensament únic que tant des de l’esquerra com des de la dreta ens intenten imposar dia sí i dia també, els uns per unes coses i els altres per les oposades, o just a l’inrevés. Doncs bé, no em crec que cap treballador de TMB no vulgui treballar durant la vaga, especialment tenint en compte que aquests senyors estan bastant més ben pagats que la mitjana dels treballadors d’aquest país.
Els responsables de totes aquestes irregularitats són, per part de l’empresa: Jordi Hereu, alcalde de Barcelona; Assumpta Escarp, presidenta de l’empresa; Didac Pestaña, vicepresident executiu; Constantí Serrallonga, conseller delegat, i Ignasi Armengol, director general.
Per part dels treballadors, només m’ha estat possible saber-ne un nom concret: Saturnino Mercader, president del comitè d’empresa. Els fils d’aquesta vaga els mouen els sindicats minoritaris CGT (que en la seva web s’autodefineixen com a anarcollibertaris) i ACTUB (que en la seva web, amb tantes faltes d’ortografia i sintaxis com feia temps que no veia, ens aclareixen que Barcelona es la capital de la Autonomia de Catalaunya, España). A Barcelona, capital de l’autonomia de Tasta l’ungla, España, estem doncs lligats de mans i peus, en mans d’uns anarcos i d’uns indocumentats que més que treballadors semblen que s’hagin fet els amos de l’empresa. Segueix la kale borroka sindical amb total impunitat.
