Contràriament al que va dir el conseller Saura, crec que el principal risc que té avui Catalunya no és, precisament, que hi hagi un atemptat terrorista islàmic. Almenys aquesta no és la meva percepció. El risc fa temps que el correm, ho sabem, és evident, i qualsevol risc potencial sempre es pot acabar convertint en una realitat. En tot cas, veurem en què queda finalment tot això de les detencions del barri del Raval de Barcelona. Recordant antecedents recents d’altres detencions similars, hi ha motius per posar-hi més d’un interrogant. No s’ha d’oblidar, però, que serà finalment un altre jutge qui dirà si els detinguts són delinqüents o no ho són. Vull dir que, per a mi, el que ara ens pugui dir la policia, el jutge, el ministre espanyol o el conseller català és relatiu, poc rellevant.
Mentrestant, i per allò de la presumpció d’innocència que en alguns casos tenim tendència a deixar de banda i en altres la posem sempre com a inqüestionable bandera democràtica, s’ha de recordar que tots els detinguts son innocents. Fins i tot és innocent aquell senyor gran que fa quasi quaranta anys que viu a Barcelona i que és propietari d’una fleca, tot i que per algun motiu que se m’escapa però que segur que deu existir, les teles ens passen la seva detenció d’una manera tan repetitiva que fa sospitar.
Dit això, un dels principals riscos que té avui Catalunya és tenir-lo a ell, a en Saura, sempre en companyia de les seves demostrada incompetència i excessiva loquacitat, ocupant ara la conselleria d’Interior, i abans la de Relacions Institucionals i Participació. No falla, cosa que ha tocat, cosa que ha espatllat. Cosa que declara avui, cosa que rectifica demà. Algú seria capaç de enumerar un parell d’actuacions d’en Saura, positives per la societat, que hagi fet aquest home des que en Maragall el va nomenar conseller? La participació, potser, que des que va caure a les seves mans no ha fet més que baixar, elecció rere elecció? El lamentable bus de l’Estatut que ja quasi ningú recorda? Els repetits excessos dels mossos en certes casernes? Tal vegada la memòria històrica sectàriament manipulada? La lamentable gestió policial de la recent manifestació d’antisistemes per la Via Laietana? Potser el límit dels 80 per hora que encara contamina més que abans? L’afer del kubotan, aquell punxó il·legal usat per alguns mossos? Aquí no hi ha cap risc, el que hi ha són evidencies repetides de mala gestió.
Mentrestant, i per allò de la presumpció d’innocència que en alguns casos tenim tendència a deixar de banda i en altres la posem sempre com a inqüestionable bandera democràtica, s’ha de recordar que tots els detinguts son innocents. Fins i tot és innocent aquell senyor gran que fa quasi quaranta anys que viu a Barcelona i que és propietari d’una fleca, tot i que per algun motiu que se m’escapa però que segur que deu existir, les teles ens passen la seva detenció d’una manera tan repetitiva que fa sospitar.
Dit això, un dels principals riscos que té avui Catalunya és tenir-lo a ell, a en Saura, sempre en companyia de les seves demostrada incompetència i excessiva loquacitat, ocupant ara la conselleria d’Interior, i abans la de Relacions Institucionals i Participació. No falla, cosa que ha tocat, cosa que ha espatllat. Cosa que declara avui, cosa que rectifica demà. Algú seria capaç de enumerar un parell d’actuacions d’en Saura, positives per la societat, que hagi fet aquest home des que en Maragall el va nomenar conseller? La participació, potser, que des que va caure a les seves mans no ha fet més que baixar, elecció rere elecció? El lamentable bus de l’Estatut que ja quasi ningú recorda? Els repetits excessos dels mossos en certes casernes? Tal vegada la memòria històrica sectàriament manipulada? La lamentable gestió policial de la recent manifestació d’antisistemes per la Via Laietana? Potser el límit dels 80 per hora que encara contamina més que abans? L’afer del kubotan, aquell punxó il·legal usat per alguns mossos? Aquí no hi ha cap risc, el que hi ha són evidencies repetides de mala gestió.
