A l’hora que escric això, dijous 17 de gener a 2/4 de 8 del vespre, el lehendakari Juan José Ibarretxe deu estar dictant la seva conferència a l’Auditori Axa, de l'Illa Diagonal de Barcelona. L’acte estava programat per les 7 del vespre i s’anunciava amb el títol “Ahora más que nunca iniciativa política”.
Juntament amb centenars de persones més, m’hi he presentat abans de 2/4 de 7 i ja llavors la cua per entrar a l’auditori era força llarga Diagonal enllà. Al arribar a la porta, quan només tenia vuit persones per davant d’on jo em trobava per arribar al control, han dit prou al·legant que a la sala no hi cabien més de quatre-centes persones. L’alternativa que oferien era una petita sala del pis de sota, des d'on es podria seguir la conferència per una pantalla de tele, però això no m’ha convençut i he marxat.
Els organitzadors, les plataformes Sobirania i Progrés i Dret a Decidir, juntament amb el Centre d’Estudis Sobiranistes, organisme promogut per l'Alfons López Tena, vocal del CGPJ i l'Héctor López Bofill, escriptor i professor de dret constitucional, han pecat d’imprevisió, i com a resultat d’això moltes persones han vist frustrades les seves expectatives d’escoltar en directe les idees del senyor Ibarretxe. Crec que de la mateixa manera que sovint se’ls agraeix la seva tasca, al meu entendre força meritòria, avui s’ha de deixar constància d’aquesta manca de previsió per part dels organitzadors abans esmentats.
Haig de reconèixer que tenint en compte el tema i la personalitat del conferenciant, al convocar-se la conferència ja em va semblar que s’havia triat un lloc massa petit, i vaig sospitar que podria passar el que m’he trobat avui. Haver-hi anat abans! Què hi farem, ens baixarem la conferència de la xarxa i ens la llegirem amb interès més endavant.
Per cert, els periodistes acreditats i els vips de sempre anaven entrant sense problemes, i diputats de Convergència i d’Esquerra se saltaven la cua per la cara. Privilegis de la classe política i nova constatació del divorci creixent entre aquesta i el ciutadà de a peu. Diputats dels partits d’obediència espanyola no dic que no n’hi haguessin però no n’he vist entrar cap ni un.
Aquesta és doncs la crònica de la conferència del lehendakari que m’havia compromès (amb mi mateix) a fer.
Juntament amb centenars de persones més, m’hi he presentat abans de 2/4 de 7 i ja llavors la cua per entrar a l’auditori era força llarga Diagonal enllà. Al arribar a la porta, quan només tenia vuit persones per davant d’on jo em trobava per arribar al control, han dit prou al·legant que a la sala no hi cabien més de quatre-centes persones. L’alternativa que oferien era una petita sala del pis de sota, des d'on es podria seguir la conferència per una pantalla de tele, però això no m’ha convençut i he marxat.
Els organitzadors, les plataformes Sobirania i Progrés i Dret a Decidir, juntament amb el Centre d’Estudis Sobiranistes, organisme promogut per l'Alfons López Tena, vocal del CGPJ i l'Héctor López Bofill, escriptor i professor de dret constitucional, han pecat d’imprevisió, i com a resultat d’això moltes persones han vist frustrades les seves expectatives d’escoltar en directe les idees del senyor Ibarretxe. Crec que de la mateixa manera que sovint se’ls agraeix la seva tasca, al meu entendre força meritòria, avui s’ha de deixar constància d’aquesta manca de previsió per part dels organitzadors abans esmentats.
Haig de reconèixer que tenint en compte el tema i la personalitat del conferenciant, al convocar-se la conferència ja em va semblar que s’havia triat un lloc massa petit, i vaig sospitar que podria passar el que m’he trobat avui. Haver-hi anat abans! Què hi farem, ens baixarem la conferència de la xarxa i ens la llegirem amb interès més endavant.
Per cert, els periodistes acreditats i els vips de sempre anaven entrant sense problemes, i diputats de Convergència i d’Esquerra se saltaven la cua per la cara. Privilegis de la classe política i nova constatació del divorci creixent entre aquesta i el ciutadà de a peu. Diputats dels partits d’obediència espanyola no dic que no n’hi haguessin però no n’he vist entrar cap ni un.
Aquesta és doncs la crònica de la conferència del lehendakari que m’havia compromès (amb mi mateix) a fer.
