No més “ministerios”, si us plau!

Mariano Rajoy ha promès que si governa crearà el Ministerio de la Familia. Doncs ves per on, ja tinc un nou motiu per no votar-lo. No és que jo no sigui partidari de la família, la prova és que en tinc una, com quasi tothom, i no n’estic pas descontent. Però tinc molt clar que més aviat em resulten més atractius els candidats que prometen suprimir algun ministerio si guanyen les eleccions que aquells que pretenen afegir-n’hi un de nou, amb tota la despesa que això comporta. Crec que de ministerios en sobren, i de ministros també. Més que res perquè els ministerios i els ministros sempre els posen ells però els paguem nosaltres, i sovint no només no ens són de cap utilitat sinó que la seva interferència amb l’administració catalana fa nosa. Cal remarcar que estem parlant de competències molt importants, com les referides a la família, però que ja estan traspassades a Catalunya, tal com contempla l’Estatut. Per què ens ha d’atraure un nou ministerio sobre una matèria traspassada si a l’estat ja no hi tenen competències?

El Ministerio de Cultura és un altre exemple d’organisme que no hauria d’existir. Per no servir, no ha servit ni tan sols per retornar la majoria dels papers robats fa més de seixanta anys als seus legítims propietaris. Els papers encara es troben a Salamanca. Per calmar les feres van retornar el 10% dels papers a la Generalitat, però després del gest van dir prou, es van plantar. El gruix de la documentació segueix en el lloc equivocat, després de més de dues generacions des d’aquella apropiació indeguda.