La setmana passada tots els informatius parlaven de que hi havia una nova lletra de l’himne d’Espanya, i teles i ràdios ens mostraven a la gent cantant-lo pels carrers amb un entusiasme al meu parer un pèl exagerat. També hi havia qui deia que no li agradava i fins i tot en vaig escoltar un, que no devia ser gaire gens patriota, que es va atrevir a titllar-lo de carrincló, casposillo i no sé què més. Tant entre els defensors com entre els detractors n’hi havia de totes les ideologies, i també de sense ideologia, que és el que ara més es porta. Diguem que l’entusiasme i la crítica estan molt repartits, com amb els premis de la rifa de Nadal.
No sé a què ve tot aquest rebombori. A mi, amb tota franquesa, les banderes i els himnes no em fan fred ni calor, no en tinc cap necessitat, crec que tot això són coses del passat i no cal donar-hi massa importància. Els temps han canviat i avui en dia es pot fer més pel país amb un PC o un Mac que amb mil banderes o mil persones cantant un himne. Fa temps ja vaig escriure en aquestes pàgines que quan en Hamilton guanyava una cursa de Formula 1, l’himne que l’hi haurien de tocar hauria de ser el de Vodafone que, al cap i a la fi, és qui paga la festa, i paga molt.
Si em fessin triar un himne basant-me únicament en la seva qualitat musical, haig de reconèixer que m’agraden molt més els himnes dels nostres veïns francesos i italians: La Marsellesa i Il Canto degli Italiani, conegut popularment com a Fratelli d'Italia; al meu parer, ambdós es troben a anys llum de l’espanyol, i també del català. En canvi, l’himne de Portugal A portuguésa, o l’andorrà El gran Carlemany els trobo molt fluixos. Ep, això són les opinions d’un perfecte analfabet musical però que, com tothom, té els seus gustos i les seves preferències.
Ara bé, si a ells els hi agrada posar lletra al seu himne i cantar-lo quan en Fernando Alonso guanyi una cursa de F1 (suposant que això es torni a produir algun dia, que potser és molt suposar), crec que no hi tinc massa a dir. Segueixo pensant, però, que si s’apliqués la coherència, l’himne que li haurien de tocar a l’Alonso al podi hauria de ser el d’ING direct, el seu nou patrocinador. I de ben segur que, si ho fessin, l’home se’ns emocionaria encara molt més pensant en la pastarrufa que li paguen els seus sponsors.
No sé a què ve tot aquest rebombori. A mi, amb tota franquesa, les banderes i els himnes no em fan fred ni calor, no en tinc cap necessitat, crec que tot això són coses del passat i no cal donar-hi massa importància. Els temps han canviat i avui en dia es pot fer més pel país amb un PC o un Mac que amb mil banderes o mil persones cantant un himne. Fa temps ja vaig escriure en aquestes pàgines que quan en Hamilton guanyava una cursa de Formula 1, l’himne que l’hi haurien de tocar hauria de ser el de Vodafone que, al cap i a la fi, és qui paga la festa, i paga molt.
Si em fessin triar un himne basant-me únicament en la seva qualitat musical, haig de reconèixer que m’agraden molt més els himnes dels nostres veïns francesos i italians: La Marsellesa i Il Canto degli Italiani, conegut popularment com a Fratelli d'Italia; al meu parer, ambdós es troben a anys llum de l’espanyol, i també del català. En canvi, l’himne de Portugal A portuguésa, o l’andorrà El gran Carlemany els trobo molt fluixos. Ep, això són les opinions d’un perfecte analfabet musical però que, com tothom, té els seus gustos i les seves preferències.
Ara bé, si a ells els hi agrada posar lletra al seu himne i cantar-lo quan en Fernando Alonso guanyi una cursa de F1 (suposant que això es torni a produir algun dia, que potser és molt suposar), crec que no hi tinc massa a dir. Segueixo pensant, però, que si s’apliqués la coherència, l’himne que li haurien de tocar a l’Alonso al podi hauria de ser el d’ING direct, el seu nou patrocinador. I de ben segur que, si ho fessin, l’home se’ns emocionaria encara molt més pensant en la pastarrufa que li paguen els seus sponsors.
